Palabras

«Cuando miras o coges una piedra, una flor, un pájaro y los dejas ser, sin imponerles una palabra o una etiqueta mental, surge en tu interior una sensación de reverencia, de maravilla» (Eckhart Tolle, Un nuevo mundo, ahora).

Per què sempre hem de posar nom a totes les coses? Inclús aquelles que se’ns resisteixen, l’etiqueta de les quals dubtem… sembla com si una de les finalitats bàsiques del coneixement i raonament humà fos etiquetar-les per tenir-les sota el nostre control… per por. Viure l’experiència de no etiquetar allò que tenim davant és, com diu Eckhart Tolle, una de les experiències més boniques que hi ha: simplement la mires, i saps que ÉS. Sense més. Potser trobaràs alguna cosa semblant, i també SERÀ. Tot el què ens envolta, igual que les persones, és únic. Té el seu matís que el distingeix dels seus semblants. A vegades perd sentit posar-li «la paraula», perquè el vocabulari que tenim té un límit, mentre que la realitat que ens envolta, no.

És important aprendre a trobar el valor just a les paraules, i apreciar-les pel què són, no desestimar el què se’n pot treure. Conèixer el veritable significat de cada paraula, o que cada cosa tingui aquella paraula que la fa més plena, la defineix millor. A vegades, el problema està en el fet que no valorem prou l’etiquetatge abans de fer-lo.

Aquest text és una porta oberta a viure l’experiència de no etiquetar durant un dia… o durant un instant. Aquest petit moment de consciència, de valorar el pes de les paraules davant la realitat que observes, és un pas de gegant de creixement interior.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *