El cavaller

Tanca els ulls i imagina’t que ets un cavaller.

No ho imaginis, sent que ho ets.

Ets aquest cavaller capaç d’ajudar a un nen a reconstruir la seva joguina quan se li trenca. Aquest cavaller que acompanya un ancià en una conversa perquè se sent sol. Aquest cavaller que perfecciona la seva serenitat de ment i cos amb les arts antigues transmeses durant generacions.

Aquest cavaller que tots escolten quan es disposa a explicar un conte, aquest conte que parla d’ell i de com podem comprendre la vida per fer d’aquest món un lloc més amorós, respectuós i col·laboratiu.

Tu ets aquest cavaller. Però t’explicaré un secret: algú et va fer creure que per ser un bon cavaller en aquesta vida havies de córrer més que els altres. I et vas posar botes de metall. Un altre et va convèncer que havies de ser el més fort, i et vas posar guants i malles als braços. També et vas trobar amb aquella persona que et va recordar que els cavallers no ploren, que no mostren compassió i que s’enriuen dels seus semblants per demostrar que són camarades. I et vas cordar l’armadura al cos, tancat així el teu cor al món amb una resistent capa de metall. Finalment, també va passar per la teva vida el que et va dir que aquest món és cruel i egoista, que cadascú ha de procurar per ell mateix perquè sinó els altres et deixen sense res. Amb ell, vas agafar el teu casc de metall, el vas ajustar al cap i vas acabar la teva transformació.

Ara, el món veu en tu força, competitivitat, intimidació i fredor, i t’ha convençut que ets així.

Per això a vegades reacciones d’aquesta manera.

Per això a vegades estàs convençut de ser l’únic que té raó, que decideix correctament o que va per bon camí.

Per això a vegades et trobes enmig de batalles sense sentit.

Per això a vegades et sents sol.

Per això a vegades no t’escolten.

Enrere queda el sentir del cavaller autèntic, aquell que tots escoltaven perquè ell a tots volia escoltar. Enrere queda la felicitat i l’alegria de poder compartir que tenia el cavaller autèntic, perquè ara, amb l’armadura, el cavaller sols pot sentir aquesta muralla entre ell i el món, sentir aquesta separació, i sentir també que ha d’estar alerta, en constant lluita, i que quants més pugui vèncer, més ens convencerà que va crear una bona armadura…

Malgrat tot, sota l’armadura segueix bategant el cor amorós del cavaller autèntic, el braç amb la mà estesa disposada a oferir o el peu capaç d’avançar amb seguretat cap a allò que més temem.

Tens els ulls tancats… així que regala’t l’oportunitat d’escoltar-lo. Està just aquí, on el teu cor batega amb força, cantant i animant-te que el deixis estimar al món.

Estima’t, i estima al món.

Ets un gran cavaller de llum.

Un bona bona dosi de confiança per a fer el pas te la regala el mètode VEO

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *